:/> Psicosomatica
Logo-Jaime-CaNellas-GALINDO-

Dr. Jaume Cañellas Galindo

PSICOSOMATICA

 
Inici

Qui Som

On Estem

Contacta'ns

Articles

Links Relacionats

Doctoralia

Dr. Jaume Cañellas Galindo TopDoctors España

Pulse para ver el Certificado de Web de Interés Sanitario

empresas

directorio de empresas

Directorio de Empresas de Psiquiatría

 

La paraula "psicosomàtica" ve del grec psu (ànima) i sôma (cos).

Apareix per primera vegada el 1818 (Heinroth, austríac) per definir les malalties on el factor corporal modifica l'estat psíquic. La cohabitació cos/psique passa a ser el Segle XX una dada científica evident i els factors psiquics que modifican l´estat corporal.

La investigació psiquiàtrica americana busca els factors constitutius del funcionament psicosomàtic i Alexander (1950) de l'escola de Chicago contribueix a l'edificació d'una teoria on l'"estructura" triomfa sobre "l'element". En aquest model, l'organització somàtica s'articula directament amb l'organització psíquica. Alexander ho interpreta en termes de "conflictes psíquics". Descriu les "malalties psicosomàtiques" en dues grans categories: aquelles que expressen tendències agressives reprimides del problema (hipertensió, migranya, certs tipus de diabetis) i les que tradueixen la inhibició de les tendències cap a la passivitat. Els factors psicològics tenen un lloc preponderant ja que estan associats a una "vulnerabilitat orgànica innata". Induint, per la irritació específica de la seva problemàtica, el desencadenament d'una patologia que s'ha convertit en essencialment psicosomàtica.

Per a Spitz, les seves propostes teòriques, clàssicament freudianes, fan una menció essencial a les pertorbacions de les interaccions paternofilials precoçes, posant èmfasi en la disfunció narcisista que generen en el nen. El 1972, Sifneos metge a Boston, proposa el terme " alexitemia ". Aquest concepte agrupa les principals característiques del funcionament psíquic dels malalts psicosomàtics. Aquest terme tradueix la verdadera incapacitat del pacient per" associar imatges visuals, fantasmes, dels pensaments a un estat emocional específic" o "de nomenar els seus sentiments i d'utilitzar-los". Sifneos se situa al mateix camí que Alexander. La disposició alexitemica (de caràcter psíquic) apareix com un factor que exerceix un paper essencial en l'aparició dels desordres somàtics.

L'enfocament psicoanalític francès de Pierre Marty i l'escola de París. El 1975, Marty , crea i estructura l'hospital del malalt psicosomàtic. El que és determinant per a ell, és la posada al dia de l'estructura psíquica del pacient. Sense informació sobre aquesta estructura no convé procedir a una investigació mèdica, en el sentit clàssic del terme. Posa al dia el concepte de "pensament operatiu", primer aspecte d'una vida interior operativa, que és el reflex d'un funcionament mental defectuós. El segon aspecte és la "depressió essencial" que expressa la mateixa idea de forma diferent, en la mesura que aquest símptoma tradueix "el descens de tonicitat dels Instints de Vida en les funcions mentals".

En la mateixa linea es constata la presència d'un corrent paral·lel que, en adherir les tesis de Marty, s'interessa essencialment en els nens. Léon Kreisler i Michel Fain descriuen disposicions similars a les de l'adult. "A partir de l'error d'inversió narcisista i de la imatge del cos per una part, d'una falta d'elaboració dels mecanismes mentals de defensa (mala mentalització) davant l'objecte frustrant, de l'altre, un desordre somàtic apareix.

Com explicar el procés psicosomàtic?

El model explicatiu és el d'un tall amb el inconscient, privant-lo de tota llibertat fantasmal. Les seves funcions mentals, encarregades normalment de controlar l'afecte i les emocions, no poden exercir la seva funció d'elaboració. La "via somàtica" queda lliure i amb l'afecte-emoció sense haver estat sotmès a elaboracions représentacionals prèvies. El "soma"(cos fisic) resulta com l'objectiu dels fenòmens patològics que la "psique" no està en condicions d'encarrilar, produint-se finalment la lesió somàtica i/o una malaltia psicosomàtica.