:/> Personalitat anaclitodepressiva limite I
Logo-Jaime-CaNellas-GALINDO-

Dr. Jaume Cañellas Galindo

PERSONALITAT ANACLITODEPRESSIVA LIMIT-I

 
Inici

Qui Som

On Estem

Contacta'ns

Articles

Links Relacionats

Castellano

Doctoralia

Dr. Jaume Cañellas Galindo TopDoctors España

Pulse para ver el Certificado de Web de Interés Sanitario

empresas

directorio de empresas

Directorio de Empresas de Psiquiatría

 

Ferida narcisista >Angoixa abandónica >Dependència anaclítica (addictiva)> Inestabilitat emotivoafectia> Disharmonia hiperkinetica >DEPRESSIÓ ANACLÍTICA> Trastorn psicosomatic.

La Personalitat Límit és essencialment i sobretot una malaltia narcisista, el subjecte no té accés a l'Èdip i per tant mai ho ha superat.

No és una angoixa de fraccionament, ni una angoixa de culpabilitat. És una angoixa d'abandó. La relació a l'objecte va romandre centrada en una dependència anaclítica a l'altre (recolzar-se damunt de l'altre, per a tenir una impressió ”falsa” de major control i sensació “falsa” de major autonomia) de tipus addictiva, relació d'apuntalament. Relació on es tracta d'agradar a l'altre, però a costa de deixar-se dur recolzant-se sobre ell. Acontentar a l'altre per a estar bé amb ell i poder controlar la seva necessària permanència contra el sentiment d'abandó i de buit.

Això fa referència a una tríade narcisista, diferent de la triangulació edipica. L'estat límit se situa en la falla narcisista, Falus (omnipotencia) - Ideal del jo - Ferida narcisista - Angoixa de pèrdua d'objecte – Depressió, que és el perill immediat contra el qual es defensa l'estat límit. Tota descompensació en relació amb aquesta dinàmica va a conduir a una patologia depressiva anaclítica (depressió, símptoma principal de l'estat límit) els mecanismes profunds que preexistían molt abans, en el pre-jo precoç. El subjecte va a acusar-se de indignidad i incapacitat, posteriorment, va a dirigir els seus retrets als altres. La necessitat de ser volgut, reconfortat, ho posa en una situació de dependència addictiva respecte als altres. Si l'altre falta és una catàstrofe abandonica.

Aquesta depressió succeïx al segon traumatisme emocional tardà, recordatori i despertador del traumatisme precoç viscut en un període pre-edipic sobre un terreny predisposat per una conjunció de frustracions i exigències maternals desadaptadas. Que el pre-jo fràgil del subjecte no ha pogut superar i es produïx una falla i una ferida narcisista precoç.

Nombrosos autors van descriure l'estat límit com una deformació del jo que va arribar a funcionar en una cohabitació feliç entre un sector adaptat i un sector anaclitic (fràgil) de pseudo separació sobre l'objecte.

Van a funcionar molt amb mecanismes de defensa arcaics com la projecció, l'escisió, la negació, la forclusió, actes impulsius, hiperkinesia.

Entre els dos traumatismos el subjecte pren la forma d'una adolescència adultomórfica (Salt sobre l'Èdip en forma de pseudolatencia interminable). El subjecte amb personalitat anaclitodepessiva  límit es paralitza, no aconsegueix madurar, no és autònom (encara que en el seu fals “self” ho aparenta), és incapaç de viure sol, dependent inestable i hiperactiu (Hiperkinetic), amb una falta de mentalització simbòlica i una gran vulnerabilitat psicosomatica.

El sofriment del subjecte anaclitodepresssiu estat límit es converteix en una espècie de culte adhesiu dedicat a l'objecte “perdut”, sense voler invertir la seva energia vital en altres objectes. Conflicte intern del seu propi jo simbiotitzat amb el Jo de l'Altre.

Dr. Jaume Cañellas Galindo(2007)