:/> Narcisisme Primari Primitiu el Preamor Intrauteri
Logo-Jaime-CaNellas-GALINDO-

Dr. Jaume Cañellas Galindo

NARCISISME PRIMARI PRIMITIU (EL PREAMOR INTRAUTERI)

 

 
Inici

Qui Som

On Estem

Contacta'ns

Articles

Links Relacionats

Castellano

 

 

El narcisisme primari és un estat anobjectal que remetria a un estat anterior a la constitució del Jo, del qual la vida intrauterina seria el prototip. La problemàtica de la pulsió de mort dóna una consistència a aquesta noció amb la tendència a la tornada a l'inanimat, versus la pulsió de vida.

El narcisisme primari correspon al primer període de la vida on la libido del nen és completament portada sobre ell mateix, tot el que fa és per servir-li el seu narcisisme (libido del jo). Després adquireix la capacitat de diferenciar-se dels altres (de la seva mare) i d'investir-los, porta llavors la seva libido sobre altres objectes (libido d'objecte). Després d'haver investit objectes, la libido pot fer tornada sobre el jo, és el narcisisme secundari.

El desenvolupament psicoafectiu normal del nen trobarà la seva aplicació en paidopsiquiatria en el concepte de psicosi simbiòtica de Margaret MAHLER. El seu treball part de la teoria freudiana de les pulsions i dels estadis del desenvolupament libidinal, a la qual afegeix el concepte del Jo autònom primitiu.

Per a Margaret MAHLER, les empentes de maduració neurològica i somàtica del nen van a l'una amb el desenvolupament psíquic i l'evolució de la relació d'objecte libidinal. La mare és el suport d'aquest procés que porta a la separació-individuació del nen. Margaret MAHLER utilitzarà a aquestes paraules el terme   " d' ECLOSIÓ ".

Margaret MAHLER descriu diverses fases de l'autisme: hi ha en principi l'autisme anomenat "normal" durant les primeres setmanes de la vida ( vida intrauterina i extrauterina). El Nen és en un estat de desorientació alucinatoria primària. Després del naixement, aquesta fase dura aproximadament quatre setmanes. És una vida vegetativa ocupada essencialment pel son i la alimentació.

Hi ha paral·lelament una satisfacció alucinatoria de tots els seus desigs. 

Després apareix una fase simbiòtica (denominada "normal") encara amb estat de dependència absoluta amb la Mare. És una fusió psicosomàtica que aporta la il·lusió de l'omnipotència. Aquesta fase va fins al desè mes. La petxina autista, amb qui fins ara tenia prou és trencada i el Nen integra la Mare dins d'una relació dual totpoderosa: la simbiosi. No hi ha encara una clara diferència entre el Nen i l'exterior. La Mare és investida en tant que Objecte parcial, de manera fusionada. Aquesta última permetrà poc a poc al Nen desenvolupar les seves sensacions i les seves percepcions exteriors. La separació dels Objectes es farà dolçament|suaument i la capacitat d'anticipar una satisfacció s'estableix. El bebè comença llavors a percebre l'origen extern de les fonts de gratificació.
És en aquest moment que ve la tercera fase, que és un procés de separació- individuació del desè mes als tres anys. Durant aquest període, hi ha un desplaçament parcial de la catexi libidinal (motricitat, llenguatge...) després un segon desplaçament, massiu, sobre els aparells autònoms del self i les funcions del Jo (percepció, aprenentatge...): el Nen es guanya la noció de permanència de l'Objecte. És durant aquest període que confusions i desequilibris s'estableixen, donant a llum les psicosis precoces.
El bebè comença llavors a percebre poc a poc l'origen extern de les fonts de gratificació. Ha estat portat fora de l'"esfera simbiòtica" gràcies a l'accessió a la noció de permanència de l'Objecte.
L'autisme és una actitud defensiva fonamental ja que el Nen no pot utilitzar el pol d'orientació emocional que és la Mare. El que significa dir que no utilitza la funció del Jo auxiliar de la Mare. Allò comporta una desorientació al món exterior i interior. Crea llavors un univers propi, petit, restret i s'hi tanca. Després es fa intolerant a tot canvi del seu món inanimat.
La psicosi simbiòtica és la fixació en l'estadi de l'Objecte parcial. La Mare resta fusionada al self del Nen. Participa en la il·lusió de la seva omnipotència. Els símptomes apareixen després d'un any (deliris de omnipotència simbiòtica). El Nen és confrontat a una experiència emocional massa forta per a les seves defenses. Per als psicòtics, i sobretot els autistes, els Objectes transicionals són reemplaçats per Objectes fetitxes que tenen un valor centrat sobre si mateixos i no relacional.

Investigacions mes recents, situen la fase autística normal a nivell intrauterí, però avancen l' inici de la fase simbiòtica normal al final del procés gestacional, produint-se un inici de percepció de l'origen extern de la seva mare, com font de gratificació i suport permanent. La mare és viscuda com objecte encara parcial i en relació simbiòtica a través de la seva veu (a traves del líquid amniòtic), les seves carícies abdominals (a traves de les seves pressions i moviments placentaris), el seu batec cardíac canviant particular i d´altres intercanvis sensorials en la interacció mare-fill

Dr. Jaume cañellas Galindo (2007).